JAZZ A SANT LLORENÇ

*

JAZZ A SANT LLORENÇ
*

Santa Magdalena, roba vermella, pot daurat d’ungüents,
contempla, als seus peus amb sandàlia,
dos músics de jazz que toquen Ellington.
A Sant Llorenç hi ha un Crist jacent,
és de Jujol i vetlla sol. També hi ha una Pietat,
amb un llenç emmidonat i les flors blanques
per mortalla del Fill que sosté, adolorida,
avançant la mort estàtica, severa i desolada.

Al retaule gótic, àngels multicolors
festegen la Magdalena, i és dissabte de Passió,
quan l’avellana sols és ament.*
El contrabaix, les aspidistres, sons i olors severs
i un públic amatent sent l’esperit en moviment,
compàs del cor, compàs de mans i peus.

Jazz de colors alats i un vol perfecte d’àngels admirats
perquè Duke Ellington, des dels núvols,
els compassa la tarda i estira els dits veloços
per tocar cordes afins, sense piano i violins.

Però la Magdalena somriu de lluna plena,
vestit verd, gladiol verd, sant Roc amb gipó verd.
El saxo i les llums d’ambre oscil·len amb el jazz,
ritmes i vida per a la mort tenaç.
*
* Ament: inflorescència en forma d’espiga.
*
Olga Xirinacs.
A Xavier Pié, saxo soprano, i Ignasi González, contrabaix.
4 d’abril del 2009.
*

*

*

Dibuix d'O.X.