*
Aquest muntatge correspon a la commemoració contra l’explotació infantil. Era al Pla de la Catedral la nit serena del 16 d’abril.
No perquè ho disposin els Drets Humans o els Drets de la Infància. Tota criatura hauria de tenir amor. Hauria de poder construir els seus records sobre una base de plàcides vivències. ¿Utopia?
El temps d’aprenentatge de tota persona hauria de bastar perquè, quan fos gran, pogués tornar la vista enrere i explorar el camp de la seva memòria amb imatges positives. Del record se’n viu, i com més grans ens fem, ens serveix de refugi.
No són tan llunyans els temps que les pàl·lides criatures catalanes treballaven a les fàbriques de filats i teixits; que duien el dinar als homes que feinejaven al camp; que portaven la casa amb fills més petits mentre els pares treballaven. No és només ara que treballa la parella en una família. Al Rubí de la meva infantesa, i ja des de molt abans, des de l’adveniment de l’era industrial, pare i mare treballaven a les fàbriques, i els convents es feien càrrec de guardar les criatures més petites. En aquest punt estem igual, però la lluita social ens ha portat l’augment del nivell de vida, la contenció d’hores laborals i l’escolarització obligatòria. Pas de gegant.
¿Com hem construït els nostres records? De nosaltres depèn sempre que els dels més joves siguin feliços. Hi tenen tot el dret.
No perquè ho disposin els Drets Humans o els Drets de la Infància. Tota criatura hauria de tenir amor. Hauria de poder construir els seus records sobre una base de plàcides vivències. ¿Utopia?
El temps d’aprenentatge de tota persona hauria de bastar perquè, quan fos gran, pogués tornar la vista enrere i explorar el camp de la seva memòria amb imatges positives. Del record se’n viu, i com més grans ens fem, ens serveix de refugi.
No són tan llunyans els temps que les pàl·lides criatures catalanes treballaven a les fàbriques de filats i teixits; que duien el dinar als homes que feinejaven al camp; que portaven la casa amb fills més petits mentre els pares treballaven. No és només ara que treballa la parella en una família. Al Rubí de la meva infantesa, i ja des de molt abans, des de l’adveniment de l’era industrial, pare i mare treballaven a les fàbriques, i els convents es feien càrrec de guardar les criatures més petites. En aquest punt estem igual, però la lluita social ens ha portat l’augment del nivell de vida, la contenció d’hores laborals i l’escolarització obligatòria. Pas de gegant.
¿Com hem construït els nostres records? De nosaltres depèn sempre que els dels més joves siguin feliços. Hi tenen tot el dret.
*
*
*
Fotografia de Vicenç Roca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada