*
"(...) Som a Vannes els dos Vicenç i jo. Vannes té devoció a sant Vicenç Ferrer: és enterrat a la catedral i li han dedicat un carrer cèntric i un arc. Vicenç, el predicador entre criadors d'ostres i musclos; entre marees i boires; afrontant els misteris artúrics que van del bosc interior de la Brocéliande al golf de Morbihan; entre els calafats i els mariners rudes que es beuen amb parsimònia el seu got de vi a "Chez Louise". Un grup d'escoltes marxen al pas de "Les matelots / de l'aubergine..." Dibuixo un cap barbut que fa de peanya, de fusta vella, a l'Arc de sant Vicenç. (...)"
*
"(...) "Profondément calme (dans le brume doucement sonore)". Així s'indica a la partitura de "La catedral engolida", i ja és un poema. A Barcelona compro música de Debussy, que possiblement no arribaré a tocar, almenys tota, però ho provaré. La porto amb mi aquesta nit calma, sonora, gairebé la nit de l'ànima que somiava Joan de la Creu, i aneu a saber en quina ànima pensava."
*
Del llibre TRENS (Òmicron).
*
*
*
Chez Louise, a la península de Conleau, Vannes. Dibuix a llapis d'O.X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada