*
He acabat la novel·la. En català aquesta vegada. Ja ha volat cap a l’editorial perquè segurament surti a la tardor: bon temps de collita, com la del raïm. Bon xampany per brindar, perquè jo batejo amb xampany cada un dels meus llibres.
Em miro amb nostàlgia la tauleta auxiliar: he de plegar els mapes que, junt amb Google, m’han portat des de Galícia fins a les torturades terres d’Argentina i Xile antàrtics. Les illes de la Desolació i de Darwin, les afroses fracturacions del Pacífic fins arribar a Iquique, on fa parada el meu protagonista abans de passar Panamà i recalar a Nova York, a Cartagena per feina i finalment a una cova de la platja, on viu quan l’entrevistador li demana el per què ha fet cap allà.
He de tancar el quadern on havia anotat curosament els noms, edats i caràcters dels nombrosos personatges que fan un protagonista: mainadera, pares, germana, mestres, companys de treball, coneguts, amors...
Em sap greu plegar: el seu món ha estat el meu per uns instants sempre curts: jo vivia amb ell i he conegut la gent i els ambients que ell m’ha volgut mostrar. Ara, finalment, tanco les pàgines amb recança. El seu món queda a les fosques. Però ressuscitarà en un llibre flamant i aquesta, encara que efímera, serà la seva glòria.
Em miro amb nostàlgia la tauleta auxiliar: he de plegar els mapes que, junt amb Google, m’han portat des de Galícia fins a les torturades terres d’Argentina i Xile antàrtics. Les illes de la Desolació i de Darwin, les afroses fracturacions del Pacífic fins arribar a Iquique, on fa parada el meu protagonista abans de passar Panamà i recalar a Nova York, a Cartagena per feina i finalment a una cova de la platja, on viu quan l’entrevistador li demana el per què ha fet cap allà.
He de tancar el quadern on havia anotat curosament els noms, edats i caràcters dels nombrosos personatges que fan un protagonista: mainadera, pares, germana, mestres, companys de treball, coneguts, amors...
Em sap greu plegar: el seu món ha estat el meu per uns instants sempre curts: jo vivia amb ell i he conegut la gent i els ambients que ell m’ha volgut mostrar. Ara, finalment, tanco les pàgines amb recança. El seu món queda a les fosques. Però ressuscitarà en un llibre flamant i aquesta, encara que efímera, serà la seva glòria.
*
*
*
Nostàlgia. Autobiografia. Collage d'O.X.
Moltes felicitats, Olga!
ResponEliminaTot i que esperem que el xampany corri com l'aigua i tots en poguem tastar ;)
M.
Avui, estimada Olga, deu ser dia de celebracions i d'acabaments de llibres, perquè jo també he acabat de revisar el meu nou poemari, que ja saps que va a concurs. 50 sonets en castellà dels quals estic molt orgullós. La revisió ha consistit a canviar algunes paraules de darrera hora i només he hagut de substituir un sol poema sencer, que no m'acabava de convèncer. Ja està esborrat per sempre. Et passo a continuació el poema que he escrit nou i que et dedico, i el poso aquí per a sumar-me a la teva celebració d'acabament de la novel·la. Ahir em van demanar si no tenia por que, penjant a Internet els meus poemes, algú me'ls copiés. Estan tots registrats i protegits legalment, no hi ha problema. I que si algú és feliç appropiant-se'ls, endavant. Ja m'han plagiat diverses vegades. T'envio molts petons.
ResponEliminaLOS AMANTES MARINOS
Para Olga Xirinacs, con amistad
Supieron que eran suyas las corrientes marinas,
el reino de los peces, el sur de las gaviotas,
la lluvia que era música, el ritmo de sus notas,
la danza del ocaso, el mar y las ondinas.
Su amor está en el mundo. Y en aguas coralinas
siguieron el trayecto cambiante de las gotas,
y en su cristal convexo encontraron, ya rotas,
tormentas olvidadas entre húmedas neblinas.
Sin más temor que ellos, se miran y se abrazan,
imitan con sus cuerpos la rosa y la azucena,
el tiempo se conjura y no parece trágico.
No pueden abolirlo. Lo intentan y se enlazan
como el viento a la noche que avanza por la arena
y en su abrazo infinito todo se vuelve mágico.
Doncs me'l compraré, me'l llegiré, i ja et diré el que. N'he llegit un parell dels teus i m'agraden força.
ResponEliminaSalutacions!
Dolça melangia..., com després del part. Tot i que és diferent, com bé saps, com sabem les dones.
ResponEliminaLes dones gestem mons. Mons que un cop donats a la llum seguiran el seu destí, la seva estrella.
Bona estrella per al teu nou llibre. Bona estrella per el fillet de la teva néta Marina.
Estàs d'enhorabona, amiga.
Felicitats, esperarem per poder llegir-lo :)
ResponElimina