*
Primera part.
*
Lolin plega dues tovalloles de bany que uns clients han volgut mirar i no han comprat. Les allisa amb la mà i les apila al seu munt, ordenades per colors: grogues, carbassa, verdes. La parada la formen tovalloles grans esteses a cada banda i al sostre. És una parada confortable, amb l'olor de la roba nova més un ruixim d'esprai olor d'espígol que hi tira Lolin perquè les clientes se sentin atretes mentre miren i remenen.
En un racó hi ha les tovalloles Elvis Presley, Marilyn, Lennon, de colors pujats, ben cridaners; n'hi ha algunes de parelles besant-se en un fons de palmeres i posta de sol tropical, i aquest matí n'ha venut una de dinosaures grocs ben espinosos sobre fons verd lloro. El nen dorm entre les capses grans de tovalloles que li fan paret; està calentó, allà, però Lolin pensa que ja hauria d'haver portat l'estufa. És el segon fill que cria entre tovalloles i capses, i a vegades li sembla que és al desert en una tenda de nòmades com es veu a la tele, però aquí és ella sola i el nen, que ara té sis mesos.
Veu una noia arrecerada al cantó, entre la seva parada i el camió de ferreteria, olles i cassoles. Puja un llevant fred que fa voleiar els plàstic que ha posat per si plovia. Lolin s'apuja el coll del jersei; poca gent, aquest dimarts, poc calaix. Destapa l'entrepà de tonyina i hi fa una queixalada distreta. Se li comencen a encarcarar els peus. Sort de la roba que fa paret i guarda una mica de l'aire.
És un temps dolent, aquest; no es ven ni per pagar el majorista. A l'estiu és una altra cosa, perquè els estrangers et prenen les tovalloles dels dits; els mariners compren les més virolades, sobretot els polonesos, que també s'emporten bons grapats de flors artificials; ela agraden.
La noia no es mou i Lolin l'observa; és pàl·lida de pell i porta un anorac curt sobre els texans gastats. Té les mans a les butxaques i sembla que esperi algú o alguna cosa. Lolin vigila, perquè és fàcil amagar una tovallola sota l'anorac, i no seria la primera vegada que perd així. Espera que vingui Rosi, de la parada de cistells, a vigilar un moment, i ella anirà al bar a fer un cafè amb llet i escalfar-se. És cosa de poc temps, fins Nadal i Reis; després només hi haurà mercat als matins i les hores no es faran tan llargues. Es frega les mans i atén dues clientes que volen tres jocs sencers de colors diferents: es casa la noia, expliquen, satisfetes, i portarà roba, bona roba.
*
Continuarà.
*
*
*
Noia blava. Collage d'O. X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada