*
L'escriptor Txec Rainer Maria Rilke, en la correspondència amb la seva sona, Clara, fa un elogi fastuós d'una simple branqueta de boix que aquesta li va enviar entre els fulls d'una carta. L'elogi ocupa tres pàgines. Jo, que no sóc Rilke, també voldria parlar del boix, i aquest és un article de primavera.
El boix (Buxus sempervirens), tan conegut pels que estimem el bosc, és molt present a les nostres muntanyes, i resulta curiosa l'expansió de les seves llavors, a l'estiu, quan les trobem disparades al mig dels camins. Llavors podem observar les càpsules obertes i comprovar que algunes llavors no arrelaran, escampades pels pedregars. Aquesta és la generositat de la natura, o la saviesa, en voler assegurar-se que, almenys, algunes de les llavors ofertes en totes direccions arribin a bon port.
Ara que s'acosta Setmana Santa, temps de dispersions i d'aspersions diverses, hem de recordar que el boix tenia - i potser té encara - usos religiosos, com ara el d'aspergir aigua beneïda en diferents cerimònies. També es cremava boix als cementiris, en honor dels difunts o potser per allunyar-ne els esperits.
El boix era plantat pels pagesos a camps i vinyes per reforçar collites. A vegades el boixerar arriba a fer-se arborescent i pren alçades considerables. A Mont-ral m'agrada ficar-me en una boixera altíssima, fosca com gola de llop en la seva base al peu d'una muntanya, que ara han arrasat. En celebracions i banquets, del boix se'n feien garlandes i corones. I, de les fortes arrels, bastons i coberts: ¿qui no ha menjat amb coberts de boix? ¿Qui no ha remenat cassola o paella amb estris de boix? Per no parlar dels humils, preciosos i internacionals boixets, que han contribuït a fer les puntes i filigranes més esplèndides del món.
Fins i tot el nom de la flor és bell, coneguda com boixerica. És una planta resistent i, ja des de l'antiguitat, s'ha pres com a sinònim de fortalesa i d'estoïcisme. De manera que així considerat, el boix arriba a ser per a nosaltres un model a tenir en compte i per motius diversos: magnificència, benedicció, fortalesa, utilitat i festa.
*
*
*
Carrer de Vannes. Dibuix a la tinta xinesa, del quadern de viatge d'O.X.
Ja que és temps de dispersions, ¿per què no visiteu el preciós País de Vannes, a la Bretanya?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada