SENSE FIGA


*
En aquesta època de l'any, els àloes floreixen amb les seves majestuoses i coral·lines formacions espigades. Són tot un espectacle harmoniós. N'hi sol haver en rotondes, però també en jardins i en marges al sol. N'he vist d'espectaculars, que es fan admirar.
Les flors d'hivern són un desafiament al cel dur d'aquests temps: kalantxoes sobre els murs, mimoses en places i jardins, jessamí d'hivern, els esperats ametllers i algun fruiter avançat. Més modestes, violetes, crocus, argelagues, bosses de pastor i la blanca ravenissa que fa la il·lusió de neu als camps. Ja ho va escriure el poeta Joan Llacuna: "(...) i en sortir de missa, neu de ravenissa.")
Flors solars, contundents o delicades per alegrar els ulls de qui passeja i contempla.
Teníem un preciós grup d'àloes que creixien i florien part darrere del Balcó del Mediterrani. Eren la meva alegria quan els mirava, vermells sobre el mar fred on reposen centenars de blanques gavines, només a l'hivern. També hi creixia un grup de figueres de moro, de flor delicada al seu temps.
Un mal dia van arribar els destructors de jardins i, com es pot veure a la fotografia, van arrencar i prendre amb la grua la bonica vegetació i els àloes gloriosos. Com si fossin cotxes mal aparcats Les flors sols embellien el paisatge sense fer nosa. Però els destructors no són contemplatius ni sensibles. Ens hem quedat sense àloe i sense figa. Tant de bo les plantes, com farien els déus, els punxin en la seva venjança.
*
*
*
Fotografia d'O. X.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada