*
Els residus del Carnaval es deixen portar pel vent. Plomes de colors, serpentines, confetti, gots, ampolles i vidres trencats als angles de cada entrada i finestra baixa, als jardins, al Balcó, amuntegats a les voreres. Taques de pixum, vanos desballestats, purpurina que brilla al sol, retinguda entre empedrat i rajoles. Els veiem diumenge al matí, a ple sol.
*
En un temps existia als afores de la ciutat el que se’n deia Mas de les Figures. Hi anava molta gent a visitar-lo per la curiositat que suscitava. El propietari havia adornat els seus amplis jardins amb tot de figures grotesques –les que ell sabia fer -, cadascuna amb un títol. Recordo la que representava una parella mig ajaguda i sense esma. Es titulava: “Después del plaser” (sic). Les figures les van destrossar a cops de pedra. Un altre residu.
*
El català de soca-rel, quan parlava o escrivia castellà, deia això: “plaser” al Mas de les Figures. “Asnar cabrón” a la carretera prop d’Altafulla. I potser una de les millors: “Se la empasó y la hiso”. Aquesta és d’un ex-vot a l’ermita de Sant Magí, en acció de gràcies perquè el nen es va empassar una agulla i, segons l’expressió catalana, ‘la va fer’. En castellà: “la hiso”. Residus de l’idioma, també. Vull dir de quan es pensava en català.
*
Els residus del Carnaval es deixen portar pel vent. Plomes de colors, serpentines, confetti, gots, ampolles i vidres trencats als angles de cada entrada i finestra baixa, als jardins, al Balcó, amuntegats a les voreres. Taques de pixum, vanos desballestats, purpurina que brilla al sol, retinguda entre empedrat i rajoles. Els veiem diumenge al matí, a ple sol.
*
En un temps existia als afores de la ciutat el que se’n deia Mas de les Figures. Hi anava molta gent a visitar-lo per la curiositat que suscitava. El propietari havia adornat els seus amplis jardins amb tot de figures grotesques –les que ell sabia fer -, cadascuna amb un títol. Recordo la que representava una parella mig ajaguda i sense esma. Es titulava: “Después del plaser” (sic). Les figures les van destrossar a cops de pedra. Un altre residu.
*
El català de soca-rel, quan parlava o escrivia castellà, deia això: “plaser” al Mas de les Figures. “Asnar cabrón” a la carretera prop d’Altafulla. I potser una de les millors: “Se la empasó y la hiso”. Aquesta és d’un ex-vot a l’ermita de Sant Magí, en acció de gràcies perquè el nen es va empassar una agulla i, segons l’expressió catalana, ‘la va fer’. En castellà: “la hiso”. Residus de l’idioma, també. Vull dir de quan es pensava en català.
*
*
*
Venus del musclo. Collage d'O. X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada