*
(del meu dietari)
*
Entrem en una espessetat feréstega que m’omple d’esgarrinxades. És un bosc més eixut i embardissat, on no tornaré. No obstant, és ple de marges, senyal d’haver estat conreat molts anys enrere. Es van perdre els esforços, com s’han perdut les vides. Potser les vides que van construir aquests marges consten a les làpides d’algun cementiri. O no, si tot s’ha destruït com, per exemple, La Mussara. Un munt d’ossos. Pols. Però les pedres portades amb esforç sí que hi són. Caldria que els que s’interessen per la història i per la vida a muntanya llegissin “Les masies tràgiques”, del gran Prudenci Bertrana.
La crosta del planeta va servir per construir un lloc on poder obtenir menjar i viure. La crosta ben tallada en lloses i carreus I després els marges, i els cúmuls (¿potser túmuls?, ens preguntem) de pedra resultat de netejar el tros per fer-lo conreable. Encara he vist cistells d'espedregar. Ara hi viuen grans alzines i un sotabosc insofrible de bardisses, arítjol i màquia diversa, tota punxosa. ¿De què van servir els esforços?
La crosta del planeta va servir per construir un lloc on poder obtenir menjar i viure. La crosta ben tallada en lloses i carreus I després els marges, i els cúmuls (¿potser túmuls?, ens preguntem) de pedra resultat de netejar el tros per fer-lo conreable. Encara he vist cistells d'espedregar. Ara hi viuen grans alzines i un sotabosc insofrible de bardisses, arítjol i màquia diversa, tota punxosa. ¿De què van servir els esforços?
*
*
*
Bosc endins. Dibuix d'O. X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada