*
EL CAMÍ DE LES ÀNIMES DE PEDRA
*
Abans d'emprendre aquest passeig entro al bosc amb la consciència de camí per observar, no passat amb pressa.
És el camí de la Serra del Pou i algun altre dels camins oberts al mig del bosc -Camí de les Guineus, el del Pastor... -, normalment per explotació forestal. Em fixo amb atenció al terra on trepitjo.
L'especial morfologia de pedres i roques calcàries del triàsic dóna caràcter a les aparicions i semblances, en aquests casos a la superfície i vores del sender.
A mesura que avanço pel camí obert entre severitats de pi roig, alzina, moixeres, boixeres i grèvols, trobo cares estrafetes que reclamen la meva atenció. Sempre són dos ulls i una boca, és a dir, formes triangulars arrodonides amb tres cavitats gairebé equidistants. Moltes vegades recorden "El crit", de Munch. Sempre són serioses, turmentades, mai somrients ni plàcides. Faccions cadavèriques mig enterrades, pòmuls prominents, amb barbó poc pronunciat. Especialment ulls enfondits, sempre de cara al caminant, demanant clemència i memòria.
Cal que estigui atenta on trepitjo, per no profanar aquesta senda de morts pètries que criden auxili sense veu. A vegades m'acotxo a desenterrar alguna d'aquestes formes primàries i buido els ulls de la terra vermellosa que l'encegava. Em miro: la miro. ¿Qui ha vist primer l'altra? ¿A quina ciutat caòtica s'ha format? ¿Quin va ser el magma, quin el model?
*
*
*
Ànima de pedra trobada a Mont-ral. Fotografia d'O. X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada