Continuació i final.
*
De la burra n'hem d'aprendre coses:
7 - La possessió del paisatge. Als seus ulls grans i foscos hi cap tot el cel i el món que podem abastar. S'alimenta del seu territori, el rumia a través de l'herba que es va menjant i que ella contribueix a fer créixer amb la femta. És tot un sistema.
8 - Els seus ulls també són un mirall d'estrelles. Les nits d'estiu a la serena se li reflecteixen a la mirada quieta i jo les puc trobar. Potser també algun cometa perdut.
9 - La seva capacitat de generar literatura. Juan Ramón Jimenez es va fixar bellament, tendrament, en Platero. Jesús, en una burra i el seu pollí, dels qui l'evangelista omet el nom. Jo, en la Campaneta.
10 - El seu silenci. És el silenci clamorós de la mateixa natura, que ens demana comprensió i respecte vers el sofriment que causem devastant el medi natural, on tota la creació té el dret de viure.
*
Fotografia de Sofia Esteban.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada