Els organitzadors de la gran Nit Literària de les Lletres Catalanes preparen a Barcelona, pel dia 13, unes lectures a tres barris de la capital, on alguns premiats llegirem durant cinc minuts. Molt bé.
He triat el capítol 15 del meu Sant Jordi que, a més, també és Premi de la Crítica, cosa honrosa, difícil i meritòria. AL MEU CAP UNA LLOSA, aquí present. Ara bé, els organitzadors no van trobar el meu llibre, es veu, en tot Barcelona, i m'han demanat que els escanegi les pàgines. Misèria. Decepció.
Proa-Enciclopèdia Catalana organitza sessions de lectura a la seva seu, previ pagament o subscripció dels assistents. Em van convidar deu fer dos o tres anys a comentar AL MEU CAP UNA LLOSA, que els assistents ja haurien llegit. Presentava Teresa Costa-Gramunt, i s'havien preparat un mes abans. Arribo a la "meva" editorial, i els esforçats lectors no havien trobat el llibre ni en biblioteca ni llibreria. Estaven compungits. I nosaltres, contristades. Demanem al personal organitzador, ben uniformat i atent, un volum almenys, ja que Proa era l'editora dels Sant Jordi i almenys el podrien haver repartit amb temps. No en tenien ni un. Vergonyós. Vam tornar amb la cua entre cames. Jo, molt dolguda.
AL MEU CAP UNA LLOSA, ¡Premi Sant Jordi i de la Crítica!, amb tema sempre actual de Virginia Woolf, fa ¡¡¡ 28 !!! anys que espera una traducció a qualsevol idioma. Ni en castellà es van dignar fer-la. He batallat tant per aquest llibre, que estic abatuda. Em vaig pagar una bona traducció anglesa, per veure'l editat allà. Em moriré i no tindré cap traducció publicada. Ni d'aquesta ni de cap altra novel·la, tret del Premi Llull, en castellà per imperatiu de les bases del premi.
Així tracten les Institucions i les editorials potents els autors que els han donat glòria. Perquè a Proa, a més, hi tinc el Premi Carles Riba i els tres guardons dels Jocs Florals de Barcelona. A casa no em volen.
Mentre escric això, dèbil com sóc, se m'entelen els ulls, perquè al nostre diari de família, l'Avui, no han volgut ni posar a l'agenda la presentació del llibre EL MAESTRO DE NUBES, aquesta tarda, a Tarragona. Ho havia demanat amb prou antelació. I de llibres en castellà es fan un fart de ressenyar-ne. IN-VI-SI-BLE a casa.
Si no és que et mores molt aviat, crec que si veuras publicat ell llibre en anglès.
ResponEliminaper cert com a reivindicació, si llegueixes a BCN, pots llegir un troç del llibre en anglès i després en català ( per reivindicar la traducció dels llibres)
He descobert el teu blog per mig del Jesús M. Tibau i m'alegro molt d'haver-lo trobat. Durant molts anys he anat llegint moltes coses teues i sempre m'han agradat. Este llibre mai l'he vist ni a cap llibreria ni a cap biblioteca, la veritat que si el trobo el llegiré amb moltes ganes.
ResponEliminaNo hi ha dret que llibres de molt més baixa qualitat tinguen traduccions a diferents idiomes i alguns d'autors menys coneguts no. Això no hi ha dret.